obertura

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βərˈtu.ɾə/ⓘ
	balear /o.bəɾˈtu.ɾə/, /u.bərˈtu.ɾə/
Occidental:	/o.beɾˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí apertura, segle XIV, doblet de apertura.

obertura f. ‎(plural obertures)

1. Forat que travessa un cos o barrera.
2. Entrada en un entorn tancat.
3. (filologia) Part de la síl·laba amb les consonants que precedeixen el nucli vocàlic.

• (filologia) coda

• Síl·labes: o·ber·tu·ra (4)
• Anagrames: barroteu, brotareu, brotàreu, obturaré, torbareu, torbàreu, trobareu, trobàreu

• Obres de referència: DIEC, GDLC