manlleu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məɲˈʎew/, occidental /maɲˈʎew/
• Rimes: -ew
• Etimologia: De manllevar amb desinència zero, segle XVII.

manlleu m. ‎(plural manlleus)

1. Acció i efecte de manllevar.
2. Allò manllevat.
3. (lingüística) Lèxic originari d’una llengua que s’integra en una altra llengua.

   El mot futbol és un manlleu del català a l’anglès football.

• (lingüística) préstec

• (dret) emprèstit
• (lingüística) calc

manlleu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manllevar.

• Síl·labes: man·lleu (2)
• Anagrames: allumen, allunem, anul·lem, llaunem, mullena

• Obres de referència: DIEC, GDLC