Vés al contingut

dret

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈdɾɛt/
balear /ˈdɾət/, /ˈdɾɛt/
Occidental:  /ˈdɾet/
  • Rimes: -ɛt
  • Etimologia: Del llatí vulgar *drēctus, segle XI, del clàssic dĩrēctus ‎(«recte»), del verb rēgĕre ‎(«conduir, dirigir»). Doblet de directe.

Adjectiu

[modifica]

dret m. ‎(femení dreta, plural masculí drets, plural femení dretes)

  1. Referent al cantó oposat a l'esquerre.
  2. Que segueix una línia recta imaginària, sense torçar-se.
  3. Situació d'una persona fent servir com a suport del propi pes els peus, dempeus.

Compostos i expressions

[modifica]
  • dreta = soci, ajudant privilegiat
  • tirar pel dret = no pensar-s'ho gaire
  • a tort i a dret = pertot

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

dret m. ‎(plural drets)

  1. Disciplina que estudia les lleis d'una regió o tema.
  2. Justícia, qualitat de poder reclamar una possessió o servei.
    tinc dret a ser escoltat
  3. Cada una de les normes que permet treure'n profit de diferents recursos o circumstàncies, i que pot ser per un col·lectiu concret, general per a tothom o privada i en alguns casos fins i tot hereditària.
    Dret de pas, dret de regadiu, dret de pasturatge, dret d'admissió.
  4. (hoquei sobre herba) Cara esquerra de la pala d'un estic, de forma plana, l'única amb què es pot tocar la bola.

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]