cau

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del llatí cavus ‎(«buit»), segle XIV.

cau m. ‎(plural caus)

1. Forat en terra on certes bèsties s’hi amaguen.
2. Refugi d’animal salvatge.
3. Habitació o refugi miserable.
4. Cambra per a afers personals.
5. Lloc de trobada dels agrupaments escoltes.

• memòria cau
• servidor cau

cau

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb caure.

• Síl·labes: 1
• Anagrames: aüc, cua, uca, ucà

• Obres de referència: DIEC, GDLC