Vés al contingut

The Rape of Lucretia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióLa violació de Lucrecia

Ernest Ansermet, el director que dirigí l'estrena d'aquesta òpera
Títol originalThe rape of Lucretia
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten
LlibretistaRonald Duncan
Llengua del terme, de l'obra o del nomAnglès
Basat enLe viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. (André Obey Modifica el valor a Wikidata)
CreacióHivern i primavera de 1946
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama
Partsdos
PersonatgesLucia, Col·latí, Juni, Bianca, Tarquini i Lucrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 de juliol de 1946
EscenariMr. i Mrs. John Christie Opera House, Festival de Glyndebourne, Sussex, Gran Bretanya,
IBDB: 7371
Musicbrainz: b5c36dbb-2c42-408d-886c-610340347979 Modifica el valor a Wikidata

The Rape of Lucretia (en anglès, La violació de Lucrècia) és una òpera en dos actes del compositor Benjamin Britten, sobre un llibret de Ronald Duncan basat en Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. Va ser estrenada en el Festival de Glyndebourne el 12 de juliol de 1946.

Va ser composta entre l'hivern i la primavera de 1946, després del gran triomf de Peter Grimes (1945).[1] La tercera de les 12 òperes al repertori del compositor anglès i primera que va escriure per a una orquestra de cambra, pensada per petits teatres i mitjans reduïts.[2]

La història està ambientada en l'any 500 aC i narra com Tarquini, fill del rei romà d'origen etrusc, viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i única dona, entre les romanes esposes dels amics de Tarquini, que es va mantenir fidel durant la guerra.[2]

Personatges

[modifica]

Argument

[modifica]

Lloc i època:Campament militar romà i la casa de Lucrècia a Roma, vers l'any 500 aC.

Pròleg

[modifica]

Informe de les desgràcies de Roma sota el domini de Tarquini

Acte I

[modifica]

Quadre 1. Un campament militar a les portes de Roma, en una nit xafogosa. Col·latí, Juni i Tarquini beuen lamentant-se de la infidelitat de les dones. Només Lucrècia, l'esposa de Col·latí, és famosa per la seva sòlida virtut. Tarquini es proposa la perdició de la respectada dama seduint-la. (Interludi: representació del camí a cavall de Tarquini a envers Roma.)

Tarquini el Superb, funda el temple de Júpiter

Quadre 2. Lucrècia resta asseguda prop de la seva dida i la seva serventa, al costat de la filosa. Tarquini es presenta i sol·licita allotjament per aquesta nit.

Acte II

[modifica]

Quadre 1. Els etruscs han causat terribles estralls a Roma. Però, com es pot comparar la destrucció externa enfront de la desolació interior?. Els romans encara conserven un últim bastió d'integritat enfront dels depravats etruscs, i es tracta de la virtuosa Lucrècia. Però Tarquini entra per la força en l'alcova de Lucrècia, i malgrat la forta defensa d'aquesta, és ultratjada. (Interludi: cant coral amb el tema del sofriment de Crist, quan la virtut és «assetjada pel pecat».

Quadre 2. Blanca i Llúcia donen la benvinguda alegrement al nou dia arranjant pomells de flors, però resten horroritzades en assabentar-se dels esdeveniments de la nit anterior. Lucrècia exigeix veure al seu marit i s'acomiada de la vida. Encara Col·latí li declara la seva confiança i el seu amor, per a Lucrècia el suïcidi sembla l'única possibilitat de provar la seva innocència, pel que s'apunyala. El dol i la consternació general (passacaglia) per la seva mort desemboquen en promesa de salvació cristiana (epíleg).

Enregistraments

[modifica]
Any Elenc
(Lucretia, Cor masculí, Cor femení, Tarquinius)
Director,
Teatre i orquestta
Segell[3]
1946 Kathleen Ferrier,
Peter Pears,
Joan Cross,
Otakar Kraus
Hans Oppenheim,
Orquesta del Festival de Glyndebourne
GALA (GL100.560)
1947 Nancy Evans,
Peter Pears,
Joan Cross,
Frederick Sharp
Reginald Goodall,
Orquesta del Festival de Glyndebourne
EMI CMS 7 64727-2
1970 Janet Baker,
Peter Pears,
Heather Harper,
Benjamin Luxon
Benjamin Britten,
Orquesta de Cámara Inglesa
Decca Records[4]
1977 Patricia Kern,
Robert Tear,
Catherine Wilson,
Stuart Harling
Roderick Brydon,
Orquestra de Cambra Escocesa
Open Reel Tape - mr. tape 2435
1987 Jean Rigby,
Anthony Rolfe Johnson,
Kathryn Harries,
Rusell Smythe
Lionel Friend,
Òpera Nacional Anglesa
ARTHAUS (DVD) (102 021)
1993 Jean Rigby,
Nigel Robson,
Catherine Pierard,
Donald Maxwell
Richard Hickox,
City of London Sinfonia
Chandos CHAN 9254-5
2001 Sarah Connolly,
John Mark Ainsley,
Orla Boylan,
Christopher Maltman
Paul Daniel,
Òpera Nacional Anglesa
DVD (Vídeo) - House of Opera DVDBB 393
2004 Christine Rice,
Hubert Francis,
Victoria Nava,
Grant Doyle
Alexander Briger,
Orquestra Covent Garden
CD: Premiere Opera Ltd. CDNO 1373-2
2013 Angelika Kirchschlager,
Ian Bostridge,
Susan Gritton,
Peter Coleman-Wright
Oliver Knussen,
Aldeburgh Festival Ensemble
Virgin

Referències

[modifica]
  1. Ruggeri Marchetti, Magda. «Ópera: La violación de Lucrecia, de Benjamin Britten». Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 Roca Joglar, Hugo. «André dos Santos: Locura por Britten» (en castellà). Pro ópera. [Consulta: 11 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  3. Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 15 maig 2017].
  4. Gravació històrica segons La discoteca ideal de la ópera, de Roger Alier, Enciclopedia Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1