Vés al contingut

Hans Heilbronn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHans Heilbronn
Biografia
Naixement(de) Hans Arnold Heilbronn Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica de Londres
1959 – 1961
← Harold DavenportMary Cartwright → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1928–1930)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1927–1928)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1926–1927) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEdmund Landau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Toronto (1964–1975)
Universitat de Bristol (1946–1964)
University College de Londres (1945–1946)
Intel·ligència militar britànica MI3 (1943–1945)
Royal Corps of Signals (1940–1943)
Trinity College (1935–1940)
Universitat Victòria de Manchester (1934–1935)
Universitat de Bristol (1933–1934)
Universitat de Göttingen (1930–1933) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1951–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAlbrecht Fröhlich, Peter Elliott, Thomas Callahan, Inder Chowla i George Greaves Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDorothy Greaves Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfred Heilbronn i Gertrud Heilbronn
Premis

Hans Heilbronn (Berlín, 8 d'octubre de 1908 - Toronto, 28 d'abril de 1975) va ser un matemàtic jueu alemany, emigrat al Regne Unit i al Canada.

Vida i Obra

[modifica]

Heilbronn era fil d'una família jueva de classe mitjana i va ser escolaritzat al institut del barri de Schmargendorf, a Berlín, entre 1914 i 1926.[1] Va fer els estudis universitaris a Berlín, Friburg i Göttingen. El 1930 ja era assistent d'Edmund Landau a Göttingen i el 1933 va obtenir el doctorat en aquesta universitat sota la seva direcció. Però aquest mateix any els nazis van arribar al poder i ja no va poder continuar la seva carrera acadèmica per la seva condició de jueu. El 1934 va ser nomenat professor de la universitat de Bristol a Anglaterra, amb el suport del Consell d'Assistència Acadèmica, una ONG britànica dedicada a ajudar als científics refugiats.[2] L'any següent va passar a la universitat de Cambridge on va estar fins al juny de 1940,[3] quan, en estallar la Segona Guerra Mundial, va ser detingut a l'illa de Man en ser considerat súbdit d'una potència enemiga. Tot i així, l'octubre de 1940, va ser alliberat per a convertir-se en voluntari a l'exèrcit britànic.[4]

Va servir a l'exèrcit fins al 1945 quan va ser llicenciat i va obtenir una plaça de professor al University College de Londres, però només hi va estar un curs, ja que el 1946 es va reincorporar a la universitat de Bristol[5] per romandre-hi fins al 1964, quan va renunciar per desacords amb les polítiques d'ensenyament britàniques.[6] Aquest mateix any, després d'una breu estança a Caltech a invitació d'Olga Taussky-Todd, va acceptar una plaça de professor a la universitat de Toronto[7] on va estar fins a la seva mort el 1975.

Heilbronn, que va publicar una quarantena d'articles científics,[8] va ser un expert en teoria analítica de nombres.[9] Entre les seves aportacions més originals es troben la solució, amb Edward Linfoot, del problema del nombre de classes (establert per Gauss el 1801)[10] i els seus treballs, amb Harold Davenport, sobre la Funció zeta d'Epstein i desenvolupant el mètode de Vinogràdov per aplicar-lo a problemes additius.[11] El 1988 es van editar les seves Obres Escollides en dos volums.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Heilbronn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Cassels, J.W.S. «Heilbronn, Hans Arnold». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 gener 2022]. (anglès)
  • Muñoz García, Amelia. «Hans Arnold Heilbronn: con la teoría de números entre Bristol y Toronto». Radio Sefarad. [Consulta: 9 gener 2022]. (castellà)
  • Cohn, P.M. «Heilbronn, Hans Arnold». Oxford Dictionary of National Biography, 2005. [Consulta: 9 gener 2022]. (anglès)
  • «Celebrating Hans Heilbronn». Universitat de Bristol, 2008. [Consulta: 9 gener 2022]. (anglès)