Vés al contingut

Germans Maristes de les Escoles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeGermans Maristes
Emblema del Germans Maristes
TipusCongregació religiosa laica
Nom oficialInstitut dels Germans Maristes de les Escoles
Nom oficial llatíInstitutum Fratres Maristae a Scholis, Institutum Parvulorum Fratrum Mariae (primer nom)
SiglesF.M.S., P.F.M.
Altres nomsGermanets de Maria (primer nom), Maristes, Petits Germans de Maria
HàbitHàbit de prevere negre amb pitet blanc emmidonat, amb cinyell de llana i crucifix al coll
LemaAd Jesum per Mariam (Tot a Jesús per Maria, tot a Maria per Jesús), Formar bons cristians i ciutadans honrats
ObjectiuEducació religiosa i intel·lectual de nens i joves, especialment els més pobres
Fundació2 de gener de 1817, La Valla-en-Gier (França, prop de Lió) per Sant Marcel·lí Champagnat
Aprovat perPius IX, en gener de 1863
ConstitucionsRegles (1852); constitucions (1863), aprovades per Pius IX
PatronsMare de Déu, Sant Marcel·lí Champagnat
Branques i reformesNeix com a branca dels Pares Maristes (1816)
Primera fundacióEscola de Marlhes, novembre de 1818
Fundacions destacadesHermitage de Notre-Dame (Saint-Chamond), casa mare; Austràlia (1877), Mèxic (1914), Alemanya (1937), Grècia (1916), Egipte (1941), Xina (1906), Zaire (1964), Ruanda (1994).
Fundacions a terres de parla catalanaGirona (1887), Barcelona (Sant Andreu, 1898), Badalona, Igualada, Rubí, Lleida, Mataró, Guardamar (casa provincial província Mediterrània), Alacant, València, Algemesí
Persones destacadesBeats màrtirs de la Guerra d'Espanya, Germà Walfrid, Servando Mayor García
Lloc webhttp://www.champagnat.org

Els Germans Maristes de les Escoles (en llatí Institutum Fratrum Maristarum a Scholis) són un institut religiós masculí de dret pontifici. Els membres d'aquesta congregació laica, també anomenats Germanets de Maria (pel primer nom de la congregació: Institutum Parvulorum Fratrum Mariae), posposen al seu nom les sigles F.M.S. o P.F.M. L'objectiu de la congregació és l'educació cristiana i l'ensenyament (primari i secundari) dels joves. També organitzen convivències i residències per a estudiants i, en terres on tenen missions, orfenats. A 31 de desembre de 2005, la congregació tenia 751 cases i 4.262 religiosos.[1] Són presents a la majoria d'estats de l'Europa occidental i central i a Romania, a tots els estats d'Amèrica, en molts d'Àfrica, Àsia i Oceania.[2] No s'han de confondre amb els Pares Maristes de la Societat de Maria, orde religiós fundat un any abans.

Història

[modifica]

La congregació va néixer a La Valla-en-Gier, prop de Lió, el 2 de gener de 1817, per obra de Marcel·lí Champagnat, jove sacerdot francès que va observar la gran ignorància en matèria de religió i la falta d'educació elemental dels joves al medi rural, encara més greus llavors per la supressió de molts ordes i instituts religiosos que havia tingut durant la Revolució Francesa. El pare Champagnat va iniciar una intensa obra educativa per a posar-hi remei. Mesos abans, el 23 de juliol de 1816 ja havia donat origen, amb altres companys de seminari dirigits per Jean-Claude Colin, a la Societat de Maria o dels Pares Maristes, que volia lluitar contra l'indiferentisme religiós imperant.

Enviat a La Valla-en-Gier, va obrir-hi una escola i, dintre de l'espiritualitat de la Societat de Maria, va iniciar, amb dos aspirants a mestre, una nova congregació d'ensenyament, a la que donà el nom de Germans Maristes de les Escoles tot i que preferia el de Germanets de Maria. Segons ell, la congregació no havia de fer "publicitat" de la seva obra, sinó fer "el bé sense soroll". El 1824 va iniciar-se la construcció de l'Hermitage de Saint-Chamond, que esdevé seu general de l'institut i que fou cedit a la branca clerical de la família marista i als Germans Maristes.

Van tenir el primer reconeixement papal fou en 1836 i va obtenir el decretum laudis el 9 de desembre de 1859 i va ser aprovada el 9 de gener de 1863. Les constitucions van ésser aprovades el 27 de maig de 1903.

En 1858 van traslladar-se a Saint-Genis-Laval, a Lió. La primera filial fora de França fou la d'Anglaterra el 1852 i el 1858 a Bèlgica i, a partir de 1867 a estats fora d'Europa.

Notes

[modifica]
  1. Dades estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1500.
  2. «Mapa de la difusió dels Germans Maristes, 2010». Arxivat de l'original el 2009-10-01. [Consulta: 10 juliol 2010].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]