Vés al contingut

Font documental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Primera plana del pamflet de Sieyès, 1789

Una font documental és l'origen d'una informació, especialment per la investigació, bé sigui del periodisme, la historiografia o la producció de literatura acadèmica en general. A determinats contextos, els termes autor i font són sinònims. Convé no confondre'ls, el document és el suport de la font. Es pot parlar de documents escrits, documents sonors, o documents cinematogràfics. Els documents tenen la seva tipologia (públics, privats...). La major part de les vegades se'ls utilitza com sinònims, i les parts que venen a continuació podrien anomenar-se tractament documental, crítica documental.[1]

Classificació de les fonts

[modifica]

Segons el seu origen o procedència poden ser:

  • Font primària: és el material de primera mà relatiu a un fenomen que es vol investigar. En el cas de la historiografia, el material que en el seu temps ha servit per construir la historia.
  • Font secundària: és un text basat en fonts primàries, que implica un tractament: generalització, anàlisi, síntesi, interpretació o avaluació. En la historiografia (l'estudi de la historia), les fonts secundàries són aquells documents que no foren escrits contemporàniament als successos estudiats.
  • Font terciària: és una selecció i recopilació de fonts primàries i secundàries, per exemple: bibliografies, catàlegs de biblioteca, directoris, llistes de lectures i articles sobre enquestes.

Els treballs d'investigació, els llibres de text, les enciclopèdies solen reunir els tres tipus de fonts.

Forma d'expressió

[modifica]

Segons la forma d'expressió de la informació, una font pot ser:

Tipus de fonts

[modifica]
  • Fonts escrites.
  • Font oral.
  • Fonts materials.
  • Fonts audiovisuals.

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].