Vés al contingut

Euclid (nau espacial)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialEuclid
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióobservatori espacial i telescopi Korsch Modifica el valor a Wikidata
OperadorEuropean Space Operations Centre
ESAC
Euclid Consortium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2023-092A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT57209 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantThales Alenia Space
Airbus Defence and Space
RUAG Space
OHB SE Modifica el valor a Wikidata
Massa
2.160 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,7 (diàmetre) × 4,7 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data1r juliol 2023
LlocComplex de llançament 40, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Block 5 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaSpaceX Modifica el valor a Wikidata
Entrada en servei2023 Modifica el valor a Wikidata

Euclid és un telescopi espacial i missió de classe mitjana o tipus M del programa Cosmic Vision 2020-2025' de l'Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA,[1][2][3]que va ser llançat el dia 1 de juliol de 2023[4] i va començar a enviar les primeres imatges el 8 de novembre del mateix any.[5] L'objectiu és registrar la distribució en gran escala de la matèria fosca i les propietats que caracteritzen l'energia fosca. Porta el nom d'un matemàtic de l'Antiga Grècia anomenat Euclides d'Alexandria, el "Pare de la Geometria".

El sondeig cobreix 15.000 graus quadrats (i també té un sondeig de 40 graus quadrat en profunditat), aproximadament la meitat de tot el cel (no cobert per la Via Làctia).

A part de la missió primària en cosmologia, l'Euclid a més, podrà realitzar més programes científics. Un programa proposat és un sondeig d'exoplanetes freds de baixa massa detectats a través de les seves signatures de microlent gravitatòria.[6]

Euclid és un telescopi de tres miralls de tipus Korsch d'1,2 metres d'una distància focal de 24,5 metres. Els telescopis de tipus Korsch són sistemes òptics que s'utilitzen sovint en telescopis espacials i satèl·lits d'observació de la Terra. Un telescopi Korsch consta de tres miralls i un pla d'imatge.[7] El telescopi té dos instruments de mesura:

  • VIS: un conjunt de sensors CCD sensibles a la llum visible per mesurar l'efecte de lent gravitacional a galàxies.[8]
  • NISP: un fotòmetre d'infraroig proper mesura la brillantor de les galàxies en tres bandes (Y, J, H) per mesurar el desplaçament al roig amb alta precisió.[9]

Euclid observarà fins a dos mil milions de galàxies que ocupen més d'un terç del cel amb l'objectiu d'una millor comprensió del contingut de l'univers.

Referències

[modifica]
  1. https://www.jpl.nasa.gov. «NASA Officially Joins ESA's 'Dark Universe' Mission» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2024].
  2. «ESA Science & Technology - Summary». [Consulta: 26 maig 2024].
  3. «ESA Science & Technology - Missions». [Consulta: 26 maig 2024].
  4. «Euclid» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2023].
  5. Times, Katrina Miller / The New York. «Així són les impressionants primeres imatges de l'Univers del telescopi espacial Euclid», 07-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  6. Pages 35-36 of the ESA publication: Euclid definition study report (Red Book) or the description included in Beaulieu, Bennett, Kerins & Penny (2011)
  7. «ESA Science & Technology - Telescope». [Consulta: 26 maig 2024].
  8. «The VIS instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].
  9. «The NISP Instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]