Vés al contingut

Arsenur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicArsenur
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular74,923241 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAs³⁻ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[As-3] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Löllingita de Broken Hill, Yancowinna County, Nova Gal·les del Sud, Austràlia

Un arsenur és un compost químic binari d'arsènic amb un metall menys electronegatiu.[1]

Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l'acció dels àcids diluïts alliberant arsà (antigament arsina), . En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l'aigua produeix ja la descomposició.

Estat natural

[modifica]

En la naturalesa hom hi troba un bon nombre de minerals que són arsenurs, com ara la domeykita, ; la löllingita, ; la niquelina, ; la safflorita, o la sperrilita, .[2]

Aplicacions

[modifica]

Un elevat nombre de metalls formen arsenurs, amb fórmules , on M és el metall i n pot valer 1, 2 o 3. Aquests composts tenen característiques semiconductores, essent el més conegut l'arsenur de gal·li, . L'arsenur d'alumini, , també és semiconductor i és un material avantatjós per fabricar aparells d'optoelectrònica com són els diodes emissors de llum.[3][4] També es fa servir en la fabricació d'algunes cel·les solars.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Arsenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Flora, S.J.S. Handbook of Arsenic Toxicology. Academic Press, 2014. ISBN 9780124199552. 
  3. Minden, H. T. Some Optical Properties of Aluminum Arsenide. Applied Physics Letters. Vol. 17, Issue 9. pg. 358-360. 1970.
  4. Bult, R.P. (1977). U.S. Patent No. 4002505. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.
  5. Fraas, L.M. (1978). U.S. Patent No. 864, 300. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.