Vés al contingut

Adolf Tobler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdolf Tobler

(1904) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1835 Modifica el valor a Wikidata
Hirzel (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1910 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Memorial del Kaiser Wilhelm Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, romanista, professor d'universitat, filòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFriedrich Christian Diez i Nikolaus Delius Modifica el valor a Wikidata

Adolf Tobler (Hirzel, cantó de Zúric, Suïssa, 24 de maig de 1835Berlín, 18 de març de 1910) va ser un lingüista i filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica.

Vida

[modifica]

Tobler va fer estudis universitaris a Zúric i a Bonn, on fou deixeble del gran romanista Friedrich Christian Diez, que l'influí decisivament, i on es feu amic de Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Fou professor d'escola i d'institut a Suïssa i defensà la tesi doctoral sobre un tema de la conjugació romànica a Zúric el 1857; després, la tesi d'habilitació el 1867 a la Universitat de Berna. El 1867 fou cridat a la Universitat de Berlin, on desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica fins a la fi. Fou rector de la Universitat el curs 1890-1891.

Obra

[modifica]

Tobler fou editor de nombrosos textos del francès antic i de l'occità antic. Com a lingüista es dedicà sobretot a la sintaxi històrica. Va publicar els cinc volums dels "Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik" entre 1886 i 1908.

Va idear alhora (tot i que de manera independent) amb Adolf Mussafia la llei que porta els seus noms, la llei Tobler-Mussafia que indica que en les llengües romàniques un pronom àton no pot iniciar una frase.

Durant la seva vida havia recollit materials lexicogràfics de cara a l'elaboració d'un diccionari del francès antic. A la seva mort, el diccionari fou finalment publicat per Erhard Lommatzsch: l'Altfranzösisches Wörterbuch (1925--). La conclusió total del diccionari no es feu fins a 2008 per Hans Helmut Christmann (11 volums).

Obres

[modifica]
  • Darstellung der lateinischen Conjugation und ihrer romanischen Gestaltung: Nebst einigen Bemerkungen zum provenzalischen Alexanderliede (1857)
  • Gedichte von Jehan de Condet nach der casanatensischen Handschrift (1860)
  • Aus der Chanson de geste von Auberi nach einer vaticanischen Handschrift (1870)
  • Li dis dou vrai aniel. Die Parabel von dem ächten Ringe, Französische Dichtung des dreizehnten Jahrhunderts, aus einer Pariser Handschrift zum ersten Mal herausgegeben (1871)
  • Vom französischen Versbau alter und neuer Zeit. Zusammenstellung der Anfangsgründe (1880) (versió francesa de 1885, amb un pròleg de Gaston Paris)
  • Vermischte Beiträge zur französischen Grammatik (1886-1912)

Bibliografia

[modifica]
  • Franz Lebsanft i Ursula Bähler, Adolf Tobler (1835-1910) I i II, in: Ursula Bähler, Richard Traschler, Portraits de médiévistes suisses (1850-2000): une profession au fil du temps, Ginebra, Droz, 2009, p. 61-139 (amb una foto)
  • Henri Omont, Éloge funèbre de M. Adolf Tobler, correspondant étranger de l'Académie. In: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 54/2 (1910), pp. 128-129

Enllaços externs

[modifica]