TERMCAT

Centre de terminologia de Catalunya

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d'aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l'administració pública de Catalunya. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.[1]

Infotaula d'organitzacióTERMCAT
Dades
Tipusempresa estatal
base de dades
organització Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballlexicografia i terminologia Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaconsorci Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
FundadorGeneralitat de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAssociació Europea de Terminologia Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorJordi Bover (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats25 (2023) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://www.termcat.cat/ca
Twitter (X): termcat Instagram: term_cat Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Va ser creat a Barcelona l'any 1985 com una iniciativa comuna del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).[2] Des de l'any 1994 el Consorci per a la Normalització Lingüística va afegir-se a la direcció del consorci.[3]

Així doncs, amb l'objectiu d'afavorir la sistematització i la difusió de la terminologia dels diferents sectors d'activitat, elabora i promou l'elaboració de diccionaris, vocabularis, lèxics i material de divulgació multilingües de diferents àmbits del coneixement en diversos formats, estableix la denominació dels nous termes i assessora institucions, empreses i particulars per a l'elaboració, traducció o edició d'obres terminològiques i especialitzades. Col·labora amb mitjans de comunicació, universitats, col·legis professionals o associacions com ara l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya o Softcatalà, i participa en l'agenda terminològica nacional i internacional. Forma part, a més, de l'equip directiu de l'Associació Europea de Terminologia.[4]

Per a la resolució de dubtes terminològics, es va crear el Cercaterm, un servei de consultes en línia que ajuda a resoldre qualsevol dubte terminològic que sorgeixi en la redacció o traducció de textos especialitzats en català. Conté més de 230.000 fitxes terminològiques a disposició pública.[5][6] Es pot accedir a la consulta dels termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, productes terminològics publicats des de l'any 1985, informació provinent dels treballs de recerca del Centre, termes provinents dels treballs d'assessorament i projectes en fase de recerca avançada, fitxes elaborades per altres organismes i professionals i fitxes de criteris terminològics elaborades pel Centre. Complementàriament, posa a la disposició dels usuaris el Servei de Consultes i el Servei de Documentació.[7]

Pel que fa a la detecció de terminologia nova o en ús en altres llengües i les noves propostes d'equivalències per a l'ús en català, el seu Consell Supervisor mira de destriar la forma més coherent amb els patrons de formació de neologismes terminològics de la llengua catalana des d'una perspectiva lingüística, terminològica i de l'ús. Tots els neologismes normalitzats es poden consultar a la Neoloteca. Pel que concerneix els dubtes sobre la llengua catalana, va desenvolupar el cercador Optimot.

La col·lecció «Diccionaris en Línia�� aplega més de seixanta lèxics dels àmbits de les ciències de la vida, la indústria, la tecnologia, les ciències humanes, i les ciències jurídiques i econòmiques. El servei Terminologia Oberta facilita la descàrrega de repertoris terminològics d'interès general, procedents de treballs de recerca terminològica duts a terme pel Termcat en diversos formats i sota llicències Creative Commons.

L'organisme compta amb una plantilla d'uns 25 treballadors i és assessorat per professionals externs de molts camps. El pressupost de l'organisme és d'un milió d'euros anual.[8] El 2010, va obtenir la certificació ISO 9001.[9]

Publicacions

modifica
  • Full de difusió de neologismes (des del 1988)
  • Criteris lingüístics per a la terminologia (des del 1990)
  • Diccionaris terminològics
  • «Terminologies» (des del 1992), col·lecció multilingüe de diccionaris tècnics
  • Neoloteca (diccionari en línia de neologismes en totes les àrees de la societat)

Directors

modifica
  1. Maria Teresa Cabré i Castellví (1982-1988)
  2. Isidor Marí i Mayans (1988-1997)
  3. Ester Franquesa i Bonet (1997-2002)
  4. Rosa Colomer Artigas (2002-2012)
  5. Jordi Bover Salvadó (2013-...)

Referències

modifica
  1. Vegeu Article 4.1: «La Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.» « Decret 36/1998, de 4 de febrer de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.», Diari Oficial., 17 de febrer de 1998, pàgina 2084
  2. «TERMCAT». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Desplegament dels llenguatges especialitzats i la terminologia». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  4. «Associació Europea de Terminologia». Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 5 desembre 2015].
  5. «Sobre el Cercaterm». TERMCAT. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2017. [Consulta: 4 octubre 2013].
  6. FRANQUESA, Ester. “Informació i serveis terminològics a Internet”. Llengua i ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística], núm. 17 (1r quad. 2000), p. 19-21. També disponible en línia a: <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/17_320.pdf Arxivat 2013-10-06 a Wayback Machine.> [Consulta: 18 setembre 2013]
  7. Carrillo, Nereida «Selfie o autofoto? La tecnologia sacseja el diccionari». Diari Ara, 22-05-2014 [Consulta: 23 maig 2014].
  8. «El Termcat en xifres». Arxivat de l'original el 2015-11-23. [Consulta: 30 setembre 2013].
  9. «El Termcat obté la certificació internacional ISO 9001 de sistemes de gestió de la qualitat». Agències ACN. [Consulta: 19 febrer 2010].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

modifica