Purina

compost químic

Les purines són uns compostos orgànics bicíclics, és a dir, formats per dos anells units entre si. D'aquests anells, l'un té tres àtoms de carboni i dos de nitrogen i l'altre en té quatre de carboni i dos de nitrogen. Dos dels àtoms de carboni són comuns als dos anells.

Infotaula de compost químicPurina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular120,043596 Da Modifica el valor a Wikidata
Epònimorina Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₄N₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=C2C(=NC=N1)N=CN2 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió214 °C Modifica el valor a Wikidata
Estructura química de l'adenina
Estructura química de la guanina

Dues de les bases nitrogenades dels àcids nucleics, l'adenina i la guanina, són purines.[1]

En l'ADN, aquestes bases, per mitjà d'enllaços de pont d'hidrogen, s'uneixen amb les seues complementàries: la timina i la citosina, que són pirimidines.

Purina Pirimidina
A T
G C

En l'ARN, la complementària de l'adenina és l'uracil i no la timina.

Purina Pirimidina
A U
G C

Quan les purines són metabolitzades es degraden en àcid úric que, si cristal·litza en les articulacions, pot provocar gota.

La pèrdua de guanina o adenina per l'eliminació de l'enllaç glucosídic entre la base i la desoxirribosa, és una lesió de l'ADN que s'anomena despurinització.

Etimologia

modifica

El mot purine (pura urina)[2] fou definit per Emil Fischer en 1884.[3]

Referències

modifica
  1. Centelles i Serra, Josep Joan. Estructura de compostos orgànics i biomolècules. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 215. ISBN 8447534278. 
  2. McGuigan, Hugh. An Introduction To Chemical Pharmacology. P. Blakiston's Sons & Co., 1921, p. 283.  Arxivat 16 April 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. Fischer, Emil «Ueber die Harnsäure. I.». Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, 17, 1884, pàg. 328–338. DOI: 10.1002/cber.18840170196.

Vegeu també

modifica



Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics:Tipus d'àcids nucleicsAnàlegs d'àcids nucleics :
Bases nitrogenades: Adenina | Timina | Uracil | Guanina | Citosina | Purina | Pirimidina
Nucleòsids: Adenosina | Uridina | Guanosina | Citidina | Desoxiadenosina | Timidina | Desoxiguanosina | Desoxicitidina
Nucleòtids: AMP | UMP | GMP | CMP | ADP | UDP | GDP | CDP | ATP | UTP | GTP | CTP | AMPc | GMPc | ADPRc
Desoxinucleòtids: dAMP | TMP | dGMP | dCMP | dADP | TDP | dGDP | dCDP | dATP | TTP | dGTP | dCTP
Àcids ribonucleics: ARNm | ARNt | ARNr | ARNn | ARNnc | ARNmi
Àcids desoxiribonucleics: ADMmt | ADNc
Anàlegs d'àcids nucleics: AGN | APN | ATN | Morfolí | ARNin
Seqüències: Plasmidi | Còsmid | CAB | CAH | Cromosoma | Oligonucleòtid